Les cotes en els plànols

Les acotacions ens permeten conèixer les dimencions d’un objecte, i indiquen les mides exactes de qualsevol element per poder construir-lo o representar-lo correctament.

Les acotacions estan formades per:

• La línia de cota, que indica la direcció i longitud de l’acotació. Conté una fletxa als extrems. El text s’escriu al llarg d’aquesta línia.
  
• La fletxa de cota, són símbols als extrems de la línia de cota. Les fletxes han de ser allargades i estretes.
• La línia auxiliar de cota, és una línia que s’estén des de l’objecte acotat fins a la línia de cota. Les línies auxiliars no arriben a tocar l’onjecte i sobrepassen lleugerament les línies de cota.
• La cota, ens indica la mesura real de l’objecte, encara que aquest estigui dibuixat a escala.

Normes d’acotació:

• Les cotes han d’estar separades del dibuix com a mínim 8mm, i entre elles la separació mínima és de 5 mm.
• Quan hi ha més d’una acotació en un mateix costat de la figura, les acotacions es poden posar de dues maneres: alineades o en paral·lel.
• Sempre que sigui possible les acotacions es posaran a l’exterior de la figura.
• Les línies de cota no es poden creuar en cap altre línia.
• Les línies auxiliars de cota sí que es poden tallar entre elles quan sigui necessari.
• Totes les cotes han d’estar en la mateixa unitat, normalment mm (si és així, no cal posar la unitat).
• Les cotes (xifres) es dibuixen sempre sobre la línia de cota i centrades i s’han de poder llegir en el full en posició normal o girant-lo cap a la dreta.
• Les acotacions que indiquen la posició d’una circumferència han de fer referència sempre al centre de la circumferència.
• Per indicar la mida de la circumferència s’acota el diàmetre, sense posar-hi cap símbol, només el valor.
• Les línies de cota de circumferències es dibuixen sempre inclinades.
• Els arcs més petits de 180º s’acoten indicant el radi.
• Per acotar un angle es dibuixa la línia de cota en forma d’arc.
• No han de faltar cotes ni han d’estar repetides.